El 9 que necessita Mourinho

És un tema de moda aquestes setmanes al Real Madrid si l'equip, per la baixa de Gonzalo Higuaín pel que resta de temporada, necessita o no un 9.  Mentre que sembla que la directiva opina que de moment no, el tècnic insisteix per activa i per passiva que és completament necessari. Coneixent José Mourinho, pot ser que sigui tan sols un estratagema més. Normalment els seus equips tenen baixades en les segones voltes, i amb un Barça en plena forma, pot ser que el portuguès ja estigui justificant-se i, de moment, fent que l'atenció no recaigui sobre l'equip, cosa que és característica en ell i que realitza a la perfecció.

Però si s'analitzen els seus anteriors equips sortim ràpidament de dubtes: Mourinho necessita un 9, i per tant el Real Madrid també. L'estil de 'Mou' es repeteix a cada equip que juga, i la figura del davanter centre és importantíssima en els seus esquemes i ha de tenir unes característiques concretes.  És propi en els seus equips una defensa rocosa, amb laterals més o menys ofensius; un mig del camp potent i amb arribada, i, a les bandes i a la mitja punta, jugadors ràpids que puguin armar contraatacs letals:

- En el cas del Chelsea, migcampistes com Essien, Makelelé i Lampard o Ballack complien aquestes característiques acompanyats per Duff, Joe Cole, Robben o Malouda.
- En l'Inter de Milá jugadors com Muntari, Cambiasso o Motta completaven la mitja, i el suport de Pandev, Sneijder o en molts casos Eto'o, la mitja punta.
- L'actual Real Madrid, amb Xabi i Khedira al mig del camp i Cristiano i Dí Maria a les bandes, és un equip que compleix més que a la perfecció els seus requisits.

Si fem un cop d'ull als davanters centres del tècnic portuguès, trobem un perfil d'atacant potent, capaç de generar espais, amb capacitat de rematada i de definició senzilla. Trobaríem en Diddier Drogba el 9 de referència ideal per als seus equips, encara que Ibrahimovic o Milito tenen també moltes d'aquestes característiques. Mourinho necessita pels seus equips un davanter de referència.
Un perfil, però, que no és difícil trobar en el mercat, sobretot si es fa una repassada al futbol Anglès.

El 'Pipita' Higuaín pot fer aquesta funció de referència de forma excel·lent tot i no ser tan corpulent en comparació a jugadors com Drogba o Ibra, però té una enorme capacitat i velocitat a l'hora de crear espais i una definició esquisita.
Però tot i això, sembla que Benzema no acaba de funcionar, i en una posició tan clau per al joc del seu equip, l'entrenador portuguès necessita un nou 9.

Si fem una ullada als possibles fitxatges que sonen per aquest mercat d'hivern, contrastem ràpidament que són jugadors que interessen precisament per les característiques esmentades:
Adebayor, que seria el més perfil Drogba, Llorente, Ruud van Nistelroy o Klose.

Sembla més que probable que sigui Emmanuel Adebayor qui acabi vestint de blanc, ja que és un davanter que podria jugar Champions i no està disputant tots els minuts que voldria al Manchester City.
Si no recordem malament, en el primer any de Josep Guardiola, el Barça ja intentà fer-se amb els serveis del davanter togolès.

Rivaldo, el nou mite del Sao Paulo

El 'crack' brasiler fixa pel Sao Paulo a l'edat de 38 anys, i amb la negativa de retirar-se, encara, del futbol professional.

El futbolista era actualment president i jugador del Mogi Mirim Esporte Clube, que competeix també en la primera divisió paulista. El contracte és un prestam fins a finals de 2012, per tant Rivaldo jugarà com a mínim fins als 40 anys. També hi ha l'aprovació del contracte amb l'equip Bunyodkor, d'Uzbekistán, en el qual va jugar l'any 2010 i que encara té drets sobre el seu contracte.
"La negociació contempla també la realització d'una sèrie d'accions de márketing conjuntes entre el Sao Paulo i Rivaldo, mitjançant les quals el Sao Paulo pretén explotar la imatge de l'esportista, que fou elegit per la FIFA com el millor jugador del món el 1999", ressaltà el club.


Rivaldo començà la seva carrera als 18 anys, quan va fitxar pel Paulista de Recife, el 1989. Els tècnics de l'equip brasiler, però, van pensar que era massa dèbil per a jugar a futbol professional degut a la seva dèbil complexitat física. Fixà pel Santa Cruz Futebol Clube el 1991. Un any més tard es mudà a São Paulo, on començà a jugar al Mogi Mirim Esporte Clube, equip que des del qual ha fitxat pel Sao Paulo actualment. Les seves bones actuacions van fer que el 1993 se situés ja a l'elit futbolístic brasiler, aquest cop al Corinthians, de primera divisió.

Rivaldo, quan militava al Santa Cruz (1991)

El futbol brasiler està recuperant grans futbolistes experimentats a Europa per la disputa del Campeonat Paulista i la Lliga de Brasil. El Sao Paulo, amb la novetat de Rivaldo, compta també amb el porter-golejador Rogeiro Ceni, de 38 anys. El seu principal competidor, el Corinthians, presenta per a aquesta temporada a Ronaldo (35) i el lateral Roberto Carlos (37).
El Fluminese, actual campió del Brasil, compta a les seves files amb futbolistes de renom com Deco, Belleti, Emerson o Fred; o el cas de Ronaldinho, que va fitxar el passat 11 de gener pel Flamengo.

L'Atleta de Crist torna als terrenys de joc

Kaka' ha tornat, i ha entrat per la porta gran, després de pràcticament un any sense trepitjar els terrenys de joc, i marcant ja un gol al Santiago Bernabéu contra el Vila-Real, tercer classificat de la Lliga.
Kaka', però, apart de dins el terreny de joc, destaca també fora d'aquest. No com alguns jugadors per les seves sortides nocturnes o vides privades més que complicades (em venen al cap un parell de jugadors de la Lliga anglesa). El '8' del Real Madrid destaca pel contrari. Treball dins i fora el camp, compromís, una vida familiar estable, etc. I tot això possiblement degut a una fervent creença en Déu. El brasiler forma part de l'Església Evangèlica, i segueix el seu model de vida.

Però, d'on ve aquesta religiositat? De petit, Kaka' sofrí un terrible accident al saltar d'un trampolí. El resultat: una vèrtebra trencada. El futur jugador del Milan i del Madrid entre altres corria el perill, doncs, de perdre la mobilitat a les cames. Cosa que hagués significat, evidentment, que la seva carrera futbolística hauria acabat en aquell moment.
Un Kaka' quasi rendit i veient-se desesperat, començà a creure en Jesus, a assistir a l'Esglèsia i a resar. El resultat? La recuperació del jugador. Kaka' cregué que la seva curació havia sigut un gest de voluntat de Déu.

Quan el Milan va guanyar la Serie A el 2004, lluí una samarreta amb l'eslògan: 'I BELONG TO JESUS'. Llueix també una polsera on es pot llegir 'Jesús'.Afirma el jugador, també, que pertany a les files del Reial Madrid gràcies a Déu: Quan li arribà una oferta desorbitant del Manchester City, Jesús li recomanà quedar-se al Milan, i gràcies a això pogué fitxar per el club madrileny.

Tres pilotes d'or

Xavi Hernández, Leo Messi i Andrés Iniesta són els tres candidats que es disputen la Pilota d'Or, que entregarà France Football juntament amb la Fifa en una cerimònia unificada el dia 10 de gener. Es diu que es disputen, és clar, perquè els tres la mereixen. Aquesta és una disputa, però, de la prensa i, encara més important, de les sensacions que transmet cada jugador i de què representa. No existeix una competitivitat real entre ells per guanyar el prestigiós premi: el que menys se n'alegrarà el pròxim dilluns, serà el que la guanyi, ja que haurà desbancat als altres dos.

Cada un dels meravellosos jugadors té una sèrie de motius per endur-se la pilota cap a casa, i sigui quin sigui el guanyador serà del tot just. Això sí, els tres són finalistes pel seu futbol. Es parteix d'un criteri futbolístic a l'hora d'elegir els finalistes, criteri no tan sols dels que atorguen el premi, sinó també de la Masia i del Barça, que ha portat aquests jugadors al capdamunt de tots els reconeixements a nivell mundial. Un cop arriben els tres protagonistes a la final, pesen més altres característiques i medalles individuals.

Xavi, denominació d'orígen de Catalunya:
Xavi Hernández representa, en aquest cas, deixant de banda el model futbolístic del Barça i la Selecció, que és innegable, la marca Catalunya. Qualsevol català preferirà que la guanyi ell, un "nano" de Terrassa. Dels tres Xavi és el que guanya més punts a àmbit local. És un noi d'aquells que té una relació propera amb la gent, oberta. És l'únic que parla el català de llengua paterna, i representa per molts nens futbolístes la victòria del futbol de les canteres de Catalunya vers tots els "scouts" dels grans equips repartits pel món, incloen-t'hi el Barça. Xavi és qui millor representa la denominació d'orígen de Catalunya en aquest àmbit local. La reivindicació que el bon futbol es pot trobar aquí també.


Iniesta, l'èxit de "la Roja"
Andrés Iniesta, de moment el candidat més ferm a fer-se amb la Pilota d'Or, representa el triomf de la selecció espanyola al Mundial de futbol. El gol a la final, que donà el primer títol mundial a Espanya, és el més decisiu de la història d'una selecció que actualment està de moda. Futbolísticament pesa la fase final del la copa del món, on va ser el jugador més determinant. Durant la temporada, però, no va tenir tanta participació degut a les lesions, i no va estar al nivell de temporades anteriors. És per això, que el manxec és el símbol de la selecció en aquesta votació; una selecció de la qual se'n parlen maravelles i d'una superioritat quasi insultant. Amb el que pesa el Mundial en l'elecció del galardó, es podria dir que Iniesta parteix amb aventatge.
Apart d'això, Iniesta és el representant oficial dels espanyols, més enllà de la selecció, perquè Iniesta és de Fuentealbilla. El manxec seria, salvant certes distàncies, el que Xavi pels catalans.

Messi, el jugador mundial:
És clar que, si el premi és una distinció al millor del món, aquest és Leo Messi. Es pot dir que Xavi és l'escència de l'equip, el motor del Barça i la selecció, o que Iniesta trenca línies amb els seus regats virtuosos, assisteix i es mou pel camp amb gran intel·ligència, però la finalitat del futbol i la salsa d'aquest és el gol. I d'això, Messi n'és l'amo i senyor. És el millor del món no perquè faci molts gols, tingui una gran velocitat i intuició pel regat o per la tècnica, Messi és el millor del món perquè és capaç de desequilibrar i marcar gol per sí mateix, sense desprestigiar, és clar, els altres 10 jugadors. Letal prop de l'àrea gran l'argentí, des que Guardiola és a la banqueta, sembla una caixa de recursos il·limitats per tal d'assolir l'objectiu més primari i important del futbol: fer gols.
Messi, en aquest sentit és el representant més mundial del Barça i dels tres candidats. El més mediàtic amb diferència. Li pesa el mal mundial d'Argentina. D'Argentina, no del millor jugador del món.

Dzeco, al City per 35 milions

El City i el Wolsburg han arribat a un acord pel delanter Edin Dzeco, que serà traspassat per uns 35 millons d'euros, segons ha afirmat Roberto Mancini, entrenador del club de Manchester.

El bosnià, de 24 anys, arribà al Wolsburg el 2007, i fou un dels artífices del campionat de lliga aconseguit el 2009 pel seu encara actual equip, any en que també fou màxim golejador de la competició. Des que és a la Bundes Liga, Dzeco porta anotats 66 gols en 111 partits.

Com declarà Mancini, "és un gran jugador i tots els equips d'Europa el volen". Dzeco estigué en l'agenda del Real Madrid de cara als reforços per a la present temporada.

Xavi Hernández, als annals del FC Barcelona

549 són el nombre de partits que, amb el d'ahir contra el Llevant al Camp Nou, ha disputat el terrasenc amb el Barça. Una xifra que, per el moment, tan sols “Tarzan” Migueli havia assolit.

Xavi, però, no es quedarà en aquesta xifra, ja que té un contracte pràcticament vitalici fins el 2014 amb el Barça, i dóna la sensació que el cervell de l'equip té encara molt de futbol a les seves botes.

Xavi Hernández Creus arriba al Barcelona amb 11 anys al ingressar a La Masia. El 18 d'agost del 1998 debutà oficialment amb el primer equip de la mà de Louis Van Gaal. En aquell partit de la Supercopa d'Espanya, Xavi fou titular i marcà un gol. Aquella temporada alternà amb el primer i el segon equip, i fou en la temporada 1999-2000, coincidint amb una lesió de l'actual entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, quan es consolidà en l'onze titular de l'equip blaugrana.

Des de l'arribada de Frank Rijkard, Xavi comença a destacar més en el joc ofensiu, ja que el tècnic holandès adelanta la seva posició. Pot ser que aquesta sigui una de les claus de l'èxit del club en els últims anys. Amb Josep Guardiola dirigint l'equip, Xavi s'ha convertit en la seva veu dins el camp i és qui porta el ritme de l'equip, qui marca el temps i per qui passen gairebé totes les jugades d'atac.

També amb la Selecció Espanyola Xavi Hernández és un home-récord. Debutà amb l'absoluta l'any 2000, i des de llavors ha disputat 98 partits, sent el quart home que més n'ha disputat, per darrere d'Antoni Zubizarreta(126), Iker Casillas(116) i a sol 4 partits de Raúl González(102).

És, a més a més, l'autor del gol número 1000 en la història de la selecció. Gol aconseguit un contra Irlanda del Nord durant la classificació per la Eurocopa de 2008.