Futbolista francès nascut el 1968, els aficionats del Southampton el recordaran possiblement com un dels millors jugadors del club en la seva història. El recordaran encara més, però, per els seus gols impressionants: volees, jugades personals, gols des de llarga distància,...Tot i això, Le God, que és com era anomenat pels seus orígens francesos, marcà més de 200 gols en 15 temporades. Una dada curiosa és que sol ha fallat una pena màxima des dels 11 metres: 50 penaltis llançats, 49 gols. Una estadística a tenir en compte.
Internacional anglès, entrà en la llista dels 30 preseleccionats per al Mundial '98, en el que la selecció Francesa s'emportà el títol, però no convencé l'aleshores seleccionador del Regne Unit i, finalment, es quedà fora d'aquest.
UN FUTBOLISTA SUBVALORAT
Un dels aspectes que li impediren guanyar més renom i títols fou l'amor pels colors del seu equip.
Debutà amb el Southampton l'any 1986, i no canvià de club fins la seva retirada del futbol professional l'any 2002. Rebé ofertes de Chelsea, Inter de Milà, i fins i tot es permeté el luxe d'estripar un contracte amb el Totenham.
Tot i això, Le God administrava dosis de futbol a cada estadi que trepitjava. Un estil impecable, domini tan de la cama dreta com de l'esquerra, xuts de mitja i llarga distància, etc. En resum, un dels pocs grans futbolistes que han preferit no guanyar títols amb grans clubs i no tenir una desorbitant xifra al compte corrent per tal de defendre els colors del seu equip. Realment impressionant.
Una petita mostra dels seus gols:
DIEGO ARMANDO MARADONA
Nascut a Lanús (Argentina) el 30 d'octubre de 1960, Diego Armando Maradona és consiferat per molts el millor jugador de futbol de tota la història.
Va debutar amb l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors amb qui el 1980 va guanyar un campionat. El bon joc d'un joventíssim Diego Armando enlluernà la Bombonera, estadi del Boca, fins al punt que en unes declaracions, Maradona declarà que ell no era la felicitat, i que el seu futbol potser no duraria per sempre. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona. Tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista i tenir un equip format al voltant de la seva figura, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la Final de la Copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quant mesos, i altres factors combinats, van desembocar en què fitxés pel SSC Napoli, equip que no havia guanyat cap competició d'anys enrenre. Fou allí on Diego fer exibició del seu millor futbol i va contribuir a que el seu equip guanyés dos Scudetto i la Copa de la UEFA (1989) entre d'altres èxits. El 1991 deixà el futbol Itàlia per anar a jugar en el Sevilla FC, i el 1993 va retornar al futbol argentí, primer amb els Newell's Old Boys i, el 1995, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el que es retirà com a jugador professional el 30 d'octubre de 1997.Amb la selecció argentina disputà quatre Mundials de Futbol: el d'Espanya '82 (on van arribar als vuitens de final), Mèxic '86 (on es van proclamar campions), Itàlia '90 (on van ser subcampions) i Estats Units 94' (on va disputar només dos partits).
La seva esquerra màgica, la capacitat de desequilibri, les assistències, el gol, els regats més imberossímils... Maradona és sens dubte un dels més grans dins el terreny de joc, tot i alguns conflictes amb les drogues i judicials fora d'ells.
Tot i no tenir un gran palmarès, Maradona fou seleccionat com a millor jugador del segle XX per la FIFA, i el seu gol a Anglaterra en els quarts de final del Mundial de Mèxic 86', seleccionat com el millor gol del passat segle.