El president de l'Hospi aprofita el seu càrrec per sostreure informació de manera encoberta en benefici d'un mitjà de comunicació. I, encara que la càmera no sigui oculta, es graven les fonts sense que en siguin conscients i, per tant, sense el seu permís. Malament Miguel Garcia i molt malament Quim Domènech. Un periodista ha de mirar la fi, però també ha de preocupar-se pels mitjans. Si els mitjans utilitzats no són els adequats, passa el que passa.
I, quina relació hi té Mundo Deportivo en tot això? El diari esportiu català va publicar a la seva pàgina web una enquesta preguntant si el Barcelona havia de denunciar al programa dirigit per Josep Pedrerol. El resultat, aclaparant: 88% a favor, 12% en contra.
A Pedrerol, òbviament, no li va agradar el veto, però tampoc aquesta enquesta que va utilitzar Mundo Deportivo, i va carregar contra el diari català i el seu director, Santi Nolla, acusant-lo de muntar un "paripé".
Santi Nolla responia a Pedrerol l'endemà. El director del diari va respondre a algunes de les qüestions que va denunciar el presentador de Punto Pelota com l'enquesta o el veto, encara que amb un to irònic i, sobretot, amb sentit de l'humor.
I aquest és el link on trobareu la resposta de Nolla:
http://www.mundodeportivo.com/20120229/fc-barcelona/esta-noche-santi-nolla-hablara-del-veto-del-barca-a-puntopelota_54262149759.html
Va defensar Pedrerol que Punto Pelota és un programa que busca informar a l'espectador. No és veritat. Almenys en part: polèmiques, declaracions, vídeos editats, filtracions, etcètera etcètera. Punto Pelota busca la notícia. A qualsevol preu. I la pregunta que jo em plantejo és: Val la pena aquesta situació que estem vivint en el periodisme esportiu? L'esport és alegria, és passió, és competitivitat. L'esport i els esportistes que tenim la sort de tenir en aquest país ens fan gaudir, ens fan riure, saltar d'alegria i ens donen esperança. Parlar de la renovació de Guardiola o de si Mourinho es compra una casa a Londres no és parlar d'esport. Com molt bé va dir el portuguès, ell no li deu explicacions a ningú. I té raó.
Puc aprofitar el tema per entrar, també, en la polèmica que han suscitat els guinyols francesos. Algú més creu que no val la pena que ens enfadem per això? L'humor és l'humor. Tv3 té dos magnífics programes com són Crackòvia i Polònia en què es satiritza tan de política com d'esport. Cal prendre's la vida amb humor. Dubto que algú a França o al món dubti de les capacitats de Gasol, Nadal o Iker Casillas.
Crec que val la pena que els periodistes esportius intentin centrar-se més en l'esport que en tot el que l'envolta. Ho gaudirem més, molt més. Tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada