LOS EQUIPOS ESPAÑOLES, LOS MEJORES EN EUROPA

Pasadas las idas tanto de Champions League cómo de la Europa League, es la conclusión a la que podemos llegar. El Valéncia fue el único de los 5 equipos españoles que siguen vivos en competición europea. El Barça sacó un valioso empate en San Siro, i Madrid, Atlético i Athletic sacaron adelante sus partidos y dejan bien encarriladas sus eliminatorias.

En Champions League, son Barça i Madrid los que sobreviven, siendo la Liga BBVA la única que tiene dos equipos vivos en la competición. En la antigua copa de la UEFA, tres equipos españoles luchan para pasar a semifinales, compitiendo con dos equipos alemanes, un holandés, un ucraniano y un portugués.

El fútbol español vive uno de sus mejores momentos. Aunque se diga que la Liga es cosa de dos y seguramente así sea, Europa ahora mismo es española. No nos hemos de extrañar, pues, si en Agosto, dos equipos españoles salten al terreno de juego para disputarse la Supercopa de Europa. Y es que, como decíamos, las probabilidades están por las nubes.

Y este gran nivel del fútbol español se nota también en la Roja. No me gustaría ser Del Bosque ahora mismo. Tenemos grandes jugadores consolidados en selección, y grandes jugadores que empujan y aprietan para ganarse un sitio. El técnico va a tener un serio problema.

EN LA LIGA NO HAY PAUSA

Aunque Bilbao y Barcelona tengan compromisos la semana que viene, no pueden escatimar en esfuerzo esta jornada. Los de Guardiola deben ganar para seguir luchando por el título, y los de Bielsa deben acercarse a Europa, que les queda a cinco puntos. Un punto por encima de los leones está el Atlético, que tiene un partido, a priori, más asequible contra el Getafe. Tampoco podrá reservar jugadores Unay Emeri, pues su equipo juega contra el Levante, que le podría quitar la plaza de Champions en caso de victoria, pues la diferencia entre los dos es de tres puntos.

El líder de la liga, el Real Madrid, con la eliminatoria de cuartos de la Champions bien encarrilada, tiene que ir al Reyno de Navarra a jugarse la Liga, y no parece que vaya a haber sitio para las rotaciones, pues debe asegurar la victoria para mantener esos 6 puntos que le separan del Barça. Un Osasuna en posiciones de Europa League que se hace muy fuerte en casa, con una afición que lucha con el equipo hasta el final.

Además, tenemos un duelo interesante en la lucha por estar el año que viene a Europa entre Málaga, en zona Champions, y el Espanyol, a tres puntos de la zona europea. Jornada muy interesante la de este fin de semana. Jornada para sentarse y disfrutar del gran momento de la Liga BBVA y de los maravillosos encuentros que nos esperan.  

Encara hi ha lliga!

Doncs sí, el gol de Cazorla sembla que ha animat l'ambient. La pregunta que tots els mitjans es fan aquesta setmana és: hi ha lliga? Doncs sí, encara queda lliga.

Per què crec que hi ha lliga? Doncs perquè el Barça, tot i el que digui el seu entrenador, s'ho segueix creient. I perquè el Madrid en té tantes ganes o més que el Barça. Els de Mourinho tenen una gana que no se l'acaben. És un senyor equip guanyador i té un entrenador que, tot i ser polèmic, allà on va guanya. 

La diferència entre els dos és evident, un va al capdavant i l'altre no. I canvia molt la cosa. Quan ets el primer tens el control de la Lliga. Saps que depens de tu per guanyar. Això dóna una confiança extra, dóna aquesta seguretat necessària per jugar a futbol. 
És en part qüestió de dinàmiques. I, en tot això, el Barça ha recuperat aquesta seguretat i aquest control, amb el permís del Madrid, de la lliga. El gol de Cazorla l'hagués pogut fer Tamudo o Ruben Castro en els dos partits anteriors contra Rayo Vallecano o Betis. El Madrid comença a notar el desgast físic, que és el més normal. Porten una temporada a un nivell espectacular, massa espectacular.

El Barça ha recuperat el nivell d'excel·lència a què ens tenia acostumats. Ha sortit de la mini-crisi amb la que ens trobem cada mes de gener i que, aquesta temporada, ha sigut particularment difícil per les lesions.

Els números de José Morinho amb els seus anteriors equips donen encara més argument per a afirmar que hi ha lliga. L'última vegada que Mourinho va fer una millor segona volta va ser la temporada 2004-2005 amb el Chelsea. Tots els altres anys amb Chelsea, Inter i Madrid a la segona volta ha baixat gairebé 5 punts de mitjana. Això no vol dir que el Madrid perdi solament 5 punts en la segona volta, sinó que, si Mourinho manté la seva mitjana, i tenint en compte que a la primera volta el Madrid va aconseguir 49 punts, en aquesta segona volta n'aconseguiria 45. En total, 94 punts: una animalada. 
El F.C. Barcelona té, ara mateix 63 punts a falta d'onze partits perquè acabi la competició. Suposant que els guanya tots, sumaria 96 punts. Així doncs, la clau d'aquesta lliga no és si el Madrid es deixarà 8 punts per el camí, sinó que el Barça sigui capaç de sumar aquests 33 punts.

La lliga no està decidida ni molt menys.

Guerra entre Mundo Deportivo i Punto Pelota

Divendres passat el F.C. Barcelona feia oficial el veto al programa esportiu, emès per Intereconomía, Punto Pelota. Quim Domènech, reporter del programa, va utilitzar el president de l'Hospitalet, Miguel Garcia, per intentar treure informació sobre la renovació de Guardiola en un acte públic a alguns dels directius del Barça.

El president de l'Hospi aprofita el seu càrrec per sostreure informació de manera encoberta en benefici d'un mitjà de comunicació. I, encara que la càmera no sigui oculta, es graven les fonts sense que en siguin conscients i, per tant, sense el seu permís. Malament Miguel Garcia i molt malament Quim Domènech. Un periodista ha de mirar la fi, però també ha de preocupar-se pels mitjans. Si els mitjans utilitzats no són els adequats, passa el que passa.

I, quina relació hi té Mundo Deportivo en tot això? El diari esportiu català va publicar a la seva pàgina web una enquesta preguntant si el Barcelona havia de denunciar al programa dirigit per Josep Pedrerol. El resultat, aclaparant: 88% a favor, 12% en contra.

A Pedrerol, òbviament, no li va agradar el veto, però tampoc aquesta enquesta que va utilitzar Mundo Deportivo, i va carregar contra el diari català i el seu director, Santi Nolla, acusant-lo de muntar un "paripé".

Santi Nolla responia a Pedrerol l'endemà. El director del diari va respondre a algunes de les qüestions que va denunciar el presentador de Punto Pelota com l'enquesta o el veto, encara que amb un to irònic i, sobretot, amb sentit de l'humor.

I aquest és el link on trobareu la resposta de Nolla:

http://www.mundodeportivo.com/20120229/fc-barcelona/esta-noche-santi-nolla-hablara-del-veto-del-barca-a-puntopelota_54262149759.html

Va defensar Pedrerol que Punto Pelota és un programa que busca informar a l'espectador. No és veritat. Almenys en part: polèmiques, declaracions, vídeos editats, filtracions, etcètera etcètera. Punto Pelota busca la notícia. A qualsevol preu. I la pregunta que jo em plantejo és: Val la pena aquesta situació que estem vivint en el periodisme esportiu? L'esport és alegria, és passió, és competitivitat. L'esport i els esportistes que tenim la sort de tenir en aquest país ens fan gaudir, ens fan riure, saltar d'alegria i ens donen esperança. Parlar de la renovació de Guardiola o de si Mourinho es compra una casa a Londres no és parlar d'esport. Com molt bé va dir el portuguès, ell no li deu explicacions a ningú. I té raó.

Puc aprofitar el tema per entrar, també, en la polèmica que han suscitat els guinyols francesos. Algú més creu que no val la pena que ens enfadem per això? L'humor és l'humor. Tv3 té dos magnífics programes com són Crackòvia i Polònia en què es satiritza tan de política com d'esport. Cal prendre's la vida amb humor. Dubto que algú a França o al món dubti de les capacitats de Gasol, Nadal o Iker Casillas.

Crec que val la pena que els periodistes esportius intentin centrar-se més en l'esport que en tot el que l'envolta. Ho gaudirem més, molt més. Tots.